Aquest comparador no produeix dades: les estructura. Tot el que apareix publicat surt d’un registre oficial i es pot rastrejar fins a ell. Aquí hi ha d’on ve cada xifra, què mesura realment i quines regles ens hem imposat.
El Registro de Universidades, Centros y Títulos és el cens administratiu del sistema universitari espanyol. D’ell en surten la llista d’universitats, el seu codi oficial, la seva naturalesa jurídica, la seva comunitat autònoma i la seva modalitat. Consultat el 3 d’agost del 2026: 99 universitats, 50 públiques i 49 privades.
El Sistema Integrado de Información Universitaria publica l’estadística de rendiment acadèmic dels ensenyaments de grau, desglossada per universitat, àmbit d’estudi i sexe. Consultat el 3 d’agost del 2026; 89 de les 99 universitats tenen dades.
«Qué Estudiar y Dónde en la Universidad» és el cercador oficial de l’oferta universitària. D’ell en surten les titulacions de grau de cada universitat, la seva modalitat, les seves places i les seves notes de tall. Consultat el 3 d’agost del 2026, curs 2025-2026. Les notes de tall només existeixen per a universitats públiques: les privades no apliquen el sistema d’admissió per districte únic.
Afiliació a la Seguretat Social dels egressats, a l’any i als quatre anys d’acabar, amb tipus de contracte i base mitjana de cotització. Consultat el 3 d’agost del 2026. Bona part del desglossament fi està protegit per secret estadístic, així que hi ha buits.
La bibliometria (publicacions, citacions, impacte normalitzat i la posició de cada fitxa) surt del CWTS Leiden Ranking Open Edition: els indicadors del Centre for Science and Technology Studies de la Universitat de Leiden, calculats sobre dades obertes d'OpenAlex i publicats amb DOI en domini públic (CC0). La posició la calculem nosaltres ordenant per impacte de citació normalitzat les universitats espanyoles del fitxer — les que superen el seu llindar de producció — i es recalcula a cada verificació. Mesura recerca, no docència. Consultat el 10 d’agost del 2026.
Les universitats que no arriben al llindar de producció del Leiden Ranking mostren la seva producció científica directament des d'OpenAlex, la base de dades oberta (CC0) sobre la qual el CWTS calcula els seus indicadors: articles amb afiliació a la universitat en la mateixa finestra d'anys que Leiden, citacions rebudes per publicació fins a la data de consulta i proporció en accés obert. Són recomptes directes, sense normalitzar per camp, i per això aquestes universitats no tenen posició al rànquing bibliomètric. Consultat el 22 d’agost del 2026.
Preu del crèdit en primera matrícula de grau, curs 2026-2027: el que fixa per decret cada comunitat autònoma segons el grau d’experimentalitat de la titulació, recopilat a l’anuari EPPU, i el de cada grau concret a QEDU. No publiquem una mitjana per universitat: no és el preu de cap grau. Cobreix només les universitats públiques. Consultat el 3 d’agost del 2026.
El rànquing de preu ordena pel cost del primer curs: el que costa matricular-se de 60 crèdits. A les privades ordena la mediana de les seves tarifes —el que costa un grau típic allà—, perquè el grau més barat i el més car d’un catàleg els fixa un sol títol i no diuen el que costa estudiar-hi; les dues xifres surten igualment al costat. A les públiques, el preu del crèdit per 60.
Públiques i privades van en taules separades perquè entre la pública més cara i la privada més barata no hi ha cap universitat: una sola llista ordenaria «pública o privada» i res més.
Les públiques es comparen dins de cada branca i mai per la seva mitjana. El preu del crèdit el fixa cada comunitat autònoma, així que les seves universitats cobren gairebé el mateix i el que canviaria la mitjana és quines carreres imparteix cadascuna: ordenaríem el catàleg, no el preu.
Ordena la matrícula, no el cost de viure. El lloguer de la ciutat surt al costat perquè importa per decidir, però no és una cosa que decideixi la universitat i per això no col·loca ningú en un lloc.
El cost de vida s’estima amb dues fonts: el lloguer declarat a Hisenda de l’habitatge tipus de cada municipi amb campus (SERPAVI, 2024), repartit entre tres persones per estimar l’habitació, i la despesa mitjana en alimentació per persona de cada comunitat (Enquesta de Pressupostos Familiars de l’INE, 2023). El curs es compta a deu mesos. Els anuncis de lloguer actuals solen demanar més que els contractes ja declarats.
Les beques són les generals de grau del curs 2023-2024 (SIIU). La beca mitjana reparteix l’import total concedit entre els becaris: inclou la quantia de matrícula i barreja qui cobra la quantia de residència amb qui viu a casa, així que el cost net amb beca que publiquem es queda curt abans que llarg.
És l’única font d’aquest lloc que no és oficial, i va marcada com a tal a tot arreu. No existeix cap estadística ministerial de preus d’universitats privades, així que els prenem de la pàgina de tarifes de cadascuna: 37 de les 49 privades en publiquen alguna, 12 no.
El que es publica és el literal exacte que escriu la universitat, copiat del seu web i contrastat amb la captura que guardem: si aquesta frase no apareix lletra per lletra a l’evidència, la dada no arriba a la pàgina. No en derivem cap xifra —ni el cost de la carrera, ni el preu per crèdit d’una tarifa anual, ni mitjanes entre universitats—, perquè cadascuna publica en una unitat diferent i unificar-les exigiria suposicions nostres. El literal es cita en el castellà original.
Cada preu porta enganxat el seu enllaç d’origen i la seva pròpia advertència: la tarifa publicada no és la factura. La data de cada captura és a l’inventari de fonts d’aquesta pàgina, no a la fitxa. Quan una universitat no publica preu, la fitxa ho diu.
Des de l’agost de 2026, quan una universitat no publica tarifa però una publicació de referència recull el seu preu per crèdit, publiquem aquesta forquilla etiquetada com a «preu estimat», amb la matrícula d’un curs de 60 crèdits derivada i l’enllaç a la font; aquesta matrícula entra al cost anual i a cada grau de la universitat com qualsevol altra tarifa. Passa a 1 universitat (font: Forbes España).
Cap registre oficial diu en quin idioma s’imparteix cada grau, així que el prenem de la fitxa del grau al web de la seva universitat, amb el mateix contracte que els preus: el literal exacte de la pàgina, contrastat amb la captura que guardem — si no hi apareix lletra per lletra, no es publica. Quan el web no ho declara, la pàgina no mostra idioma: mai no s’assumeix el castellà per defecte. De moment cobreix 1654 ofertes de grau de 63 universitats.
L’inventari complet del que alimenta el lloc. Les pàgines de dades no ho repeteixen: viu aquí i a les dades estructurades de cada fitxa.
| Font | Organisme | Consultat |
|---|---|---|
| RUCT — Registro de Universidades, Centros y Títulos | Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades | 3 d’agost del 2026 |
| SIIU — Estadística de rendimiento académico | Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades | 3 d’agost del 2026 |
| SIIU — Estadística de inserción laboral de egresados universitarios | Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades | 3 d’agost del 2026 |
| SIIU — Estadística de precios públicos universitarios | Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades | 3 d’agost del 2026 |
| QEDU — Qué Estudiar y Dónde en la Universidad | Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades | 3 d’agost del 2026 |
| CWTS Leiden Ranking Open Edition 2025 | CWTS (Universidad de Leiden), sobre datos de OpenAlex | 10 d’agost del 2026 |
| OpenAlex — producción científica por institución | OurResearch | 22 d’agost del 2026 |
| SIIU — Estadística de estudiantes universitarios | Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades | 11 d’agost del 2026 |
| SIIU — Estadística de becas y ayudas al estudio | Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades | 9 d’agost del 2026 |
| SERPAVI — Sistema Estatal de Referencia del Precio del Alquiler de Vivienda | Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana | 9 d’agost del 2026 |
| INE — Encuesta de Presupuestos Familiares | Instituto Nacional de Estadística | 9 d’agost del 2026 |
| Calendaris de preinscripció de 17 districtes universitaris | Cada comunitat autònoma | 10 d’agost del 2026 |
| Pàgines de tarifes de 37 universitats privades | Les mateixes universitats | 3 d’agost del 2026 – 30 d’agost del 2026 |
Les estadístiques del Ministeri són informació del sector públic reutilitzable, també amb finalitats comercials, conforme a la Llei 37/2007 i al Reial decret 1495/2011. Les condicions són citar la font, esmentar la data d’actualització, no desnaturalitzar el sentit de la informació i no suggerir que el Ministeri patrocina o avala aquest web —que no ho fa—. L’atribució que exigeix el Ministeri, i que apareix al peu de totes les pàgines i a la taula de dalt, és: «Elaboración propia con datos extraídos del catálogo de datos del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades (ciencia.gob.es)».
Els noms de les taxes s’assemblen entre si i mesuren coses diferents. Cadascuna porta el seu curs o cohort de referència, perquè el SIIU no els publica alhora.
L’última publicada: la de l’últim admès a la preinscripció de 2025, per al curs 2025-2026. L’anomenem per l’any del curs al qual dona accés —«nota de tall 2026»—, que és com es busca i com se cita en preparar la preinscripció següent; la glossa de cada taula ho recorda. Quan es publiquin les de l’estiu següent, les substituirem.
Per la nota de tall, de la més alta a la més baixa, i cada fila és una titulació en un centre concret: el mateix grau en dos campus són dues files, perquè tenen dues notes. En cas d’empat decideix el nom de la titulació, perquè l’ordre sigui el mateix a cada publicació. Mai es fa la mitjana de notes de comunitats diferents: cadascuna gestiona la seva preinscripció, i una mitjana d’aquests números no vol dir res.
Perquè la fixa la demanda, no la universitat: és on va quedar el tall quan es van acabar les places. Puja si hi ha molts aspirants o poques places, i baixa si passa el contrari. Diu quanta nota necessites per entrar, no com de bé s’hi ensenya.
La nota de tall existeix on hi ha un districte de preinscripció que reparteix places limitades, que és el sistema de les universitats públiques. On no n’hi ha, no hi ha cap xifra a publicar, i aquestes titulacions no entren en aquests rànquings.
Perquè aquestes taxes depenen sobretot del perfil de l’alumnat que cada universitat admet: qui selecciona per nota de tall alta parteix d’estudiants amb millors resultats previs, i això es reflecteix en les seves taxes sense que la docència hagi de ser millor. Ordenar per elles produiria una llista amb aparença de mesura i sense significat. Els rànquings del lloc ordenen pel que sí que és atribuïble a la universitat —impacte investigador i l’ocupació i el sou dels seus graduats—, sempre amb l’indicador i el denominador al costat.
Sí. Les 99 universitats del registre —50 públiques i 49 privades— tenen la mateixa fitxa, els mateixos indicadors i les mateixes regles. La naturalesa pública o privada és una dada visible i un criteri de filtratge, mai un criteri d’inclusió ni d’ordre. Cap universitat no paga per aparèixer-hi.
El percentatge d’estudiants d’una cohort que ja no segueixen matriculats en la titulació en què van començar. Inclou tant qui deixa la universitat com qui canvia d’estudis sense sortir del sistema; per això publiquem també la taxa de canvi, que aïlla aquest segon cas. Una taxa d’abandonament alta no significa necessàriament fracàs acadèmic.
El SIIU publica amb uns dos anys de desfasament, i cada indicador amb el seu: les taxes de rendiment del curs 2023-2024 es van publicar l’octubre del 2025, mentre que les d’abandonament es calculen seguint cohorts durant diversos anys i arriben més tard. No és un defecte que puguem corregir, així que cada xifra porta escrit el seu curs de referència en lloc d’agrupar-les sota una etiqueta comuna que seria falsa.
10 de les 99 universitats del registre no tenen dades de resultats publicades pel SIIU, gairebé sempre perquè són de creació molt recent o perquè no imparteixen graus. Apareixen al directori, amb aquesta circumstància indicada, però no tenen pàgina pròpia: una fitxa sense dades no serveix a ningú.
Del seu propi web, i només d’allà. No existeix cap estadística oficial de preus d’universitats privades: el Ministeri publica els preus públics del crèdit que fixa cada comunitat autònoma, i aquesta estadística cobreix només les 47 universitats públiques. Així que anem a la pàgina de tarifes de cada privada, la guardem sencera com a evidència i publiquem el literal exacte que ella mateixa escriu —«9.900 € por curso», «112 € por crédito», citat en castellà—, amb l’enllaç a la vista i l’etiqueta «preu publicat per la universitat». Mai no convertim aquest literal a una altra unitat ni calculem què costaria la carrera completa: dependria de la durada, de les pujades anuals i de què inclou cada tarifa, i això no ho publica ningú.
No directament, i per això no ho fem per tu. El preu públic és un import per crèdit fixat per decret autonòmic; el d’una privada és una tarifa comercial que cada universitat defineix com vol —per curs, per crèdit, per programa, amb «des de» al davant— i que sol deixar fora la reserva de plaça, la matrícula, l’assegurança i el material. Posem la referència pública al costat perquè puguis dimensionar la xifra, però són unitats diferents i presentar-les com una mateixa mesura seria exactament el tipus de número atractiu i fals que aquest lloc existeix per no publicar.
Perquè no el publiquen. Unes l’amaguen darrere d’un formulari de captació —cal deixar el telèfon per saber quant costa—, d’altres no publiquen cap tarifa i d’altres no tenen una tarifa comuna de grau perquè cada titulació porta la seva. En els tres casos la fitxa ho diu, perquè per a qui està triant universitat això també és informació. I hi ha webs que no permeten capturar la seva pàgina de tarifes: allà la fitxa remet al web, sense més.
Del RUCT (cens oficial d’universitats, centres i títols), del SIIU (rendiment acadèmic, inserció laboral i preus públics) i de QEDU (titulacions, places i notes de tall), tots del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades. Són dades públiques reutilitzables, també amb finalitats comercials, conforme a la Llei 37/2007 i al Reial decret 1495/2011, amb l’obligació de citar la font i de no desnaturalitzar-ne el sentit.